2024 Autora: Adelina Croftoon | [email protected]. Última modificació: 2023-12-17 02:06
Pel·lícules com Rise of the Planet of the Apes donen pistes atrevides sobre com de perillosa pot ser l’experimentació genètica amb animals i ADN humà.
Però la fantasia és una cosa i la ciència real és una altra, van pensar els científics xinesos i van realitzar els seus experiments trasplantant el gen humà MCPH1 a micos rhesus.
Es creu que aquest gen té un paper molt important en el desenvolupament del cervell humà i els que tenen aquest gen funcionen com haurien de fer-ho millor en les proves de memòria i resposta. I els que tenen mutacions en aquest gen neixen amb microcefàlia (cervell reduït).
L’experiment el van dur a terme investigadors de l’Institut de Zoologia Kunming i de l’Acadèmia de Ciències Xineses en col·laboració amb científics nord-americans de la Universitat de Carolina del Nord. En total, 11 micos rhesus (8 de la primera generació i 3 de la segona generació) van participar en l'experiment. A la primera fase del desenvolupament embrionari, el gen humà MCPH1 es va introduir al seu ADN.
A mesura que els micos van créixer, el seu comportament i la seva resposta en les proves es van comparar amb la d’un grup control de micos rhesus. Va resultar que en micos transgènics la memòria a curt termini estava millor desenvolupada i la reacció era més ràpida.
Quan els científics van estudiar el cervell dels animals d’experimentació, va resultar que els seus teixits cerebrals tenien una estructura alterada de les neurones i que el sistema nerviós tenia la mateixa maduració retardada que la dels humans. Aquest últim es diu neotènia.
La neotènia en el cos humà es manifesta com la preservació de trets juvenils (infantesa) en el cos adult. I aquesta és una de les diferències clau entre els humans i els primats: els humans triguen molt més a formar una xarxa cerebral durant el desenvolupament, motiu pel qual els humans tenen un període més llarg de la infància.
Curiosament, els cervells dels micos experimentals no van augmentar de mida en relació amb els cervells dels micos del grup control. A més, dels 11 micos, només 5 van sobreviure durant l'experiment. No s'especifica el que va morir la resta.
"Els nostres resultats mostren que els primats transgènics ens poden ajudar a respondre a moltes preguntes importants, inclòs el que fa que els humans siguin únics", van dir els autors de l'informe.
Encara de la pel·lícula "L'ascens del planeta dels simis" (2011)
Un informe sobre l'experiment de la mona es va publicar els darrers mesos a la revista científica de Pequín National Science Review. Va ser rebut ambiguament per altres erudits i es van començar de nou els debats sobre ètica científica.
"Simplement aneu al que va passar al Planeta dels Simis", diu Jacqueline Glover, de la Universitat de Colorado, "els humanitzeu i els perjudiqueu. On podrien viure i què farien després? No creeu criatures si no els podeu donar una vida significativa en cap context ".
Larry Baum, de la Universitat de Hong Kong, està convençut que, en aquest cas, el component de ciència ficció és massa exagerat.
"El genoma dels micos rhesus difereix d'un poc per cent del dels humans. Hi ha un munt d'ADN únic que distingeix els humans dels micos i l'estudi només va tocar un dels prop de 20.000 gens. Decidiu si us preocupeu".
Baum també va afegir que l'estudi va demostrar l'antiga teoria que la lenta maduració de les cèl·lules cerebrals era un factor important per augmentar la intel·ligència humana durant l'evolució.
Recomanat:
La Radiació Còsmica Va Fer Les Rates Més Intel·ligents
Un equip d'investigadors russos va estudiar la influència dels rajos còsmics galàctics sobre l'estat psicoemocional i les capacitats mentals mitjançant l'exemple de les rates, identificant una sèrie d'efectes positius derivats de l'exposició a la radiació. Escriu sobre aquest russian.rt.com. Com a resultat d’un experiment que simulava un vol a l’espai profund, els investigadors van trobar que els resultats de les proves d’intel·ligència en rates irradiades eren més elevats que en individus d’un grup control que no estaven exposats a cap efecte. Els científics també
Els Xinesos Van Trasplantar El Gen Del Cuc A Les Ovelles
Investigadors de la Xina van aconseguir obtenir una ovella modificada genèticament amb un gen responsable de la producció de greixos "correctes". Els científics van agafar aquest gen del cuc vermell Caenorhabditis elegans, que s’utilitza àmpliament en la investigació com a organisme model. Una ovella transgènica anomenada Peng Peng, que porta el nom dels autors de l’estudi (Peng Peng), va néixer aquest any el 26 de març. Els investigadors diuen que l'animal es desenvolupa sa i normal, segons informa GlobalScience amb referència
Els Ratolins Amb El Genoma Humà Van Créixer Molt Intel·ligents
Els científics han trasplantat un gen humà a ratolins de laboratori i això els ha fet més intel·ligents. Els ratolins modificats genèticament, que porten el gen Foxp2 associat amb la parla i el llenguatge, troben la sortida del laberint molt més ràpid que els ratolins normals. L’estudi ajudarà a comprendre com aquest gen contribueix al desenvolupament de les capacitats intel·lectuals úniques d’una persona. Els ratolins es col·locaven en laberints en forma de T i es tractaven amb xocolata si al final feien el gir correcte. Els ratolins podrien fer dues opcions
A La Xina Només Naixeran Els Nens Més Intel·ligents
La companyia xinesa diu que cada vegada està més a prop d’ajudar els pares a triar l’embrió que és més probable que tingui èxit en la seva vida futura. Els investigadors creuen que ja són capaços de determinar el coeficient intel·lectual del nadó amb una precisió del 50-80%
Cosmòleg Fergus Simpson: "Els Extraterrestres Intel·ligents Són Més Grans Que Petits"
Els alienígenes intel·ligents, si existeixen, pesen més de 300 quilograms. Així s'afirma en un nou estudi basat en un model matemàtic de probabilitats. El cosmòleg Fergus Simpson de la Universitat de Barcelona va fer la seva conclusió basant-se en el supòsit que els organismes vius d'altres planetes obeeixen les mateixes lleis de conservació de l'energia que operen a la Terra. Es creu que els planetes terrestres tenen les millors condicions per detectar la vida fora del Sol