Els Científics Xinesos Van Trasplantar El Gen Humà Als Macacs I Els Micos Es Van Fer Més Intel·ligents

Vídeo: Els Científics Xinesos Van Trasplantar El Gen Humà Als Macacs I Els Micos Es Van Fer Més Intel·ligents

Vídeo: Els Científics Xinesos Van Trasplantar El Gen Humà Als Macacs I Els Micos Es Van Fer Més Intel·ligents
Vídeo: SpeedCEM Plus - Cementación de un puente fabricado con Zenostar T 2024, Març
Els Científics Xinesos Van Trasplantar El Gen Humà Als Macacs I Els Micos Es Van Fer Més Intel·ligents
Els Científics Xinesos Van Trasplantar El Gen Humà Als Macacs I Els Micos Es Van Fer Més Intel·ligents
Anonim
Científics xinesos van trasplantar el gen humà a macacs i els micos es van fer més intel·ligents: micos, macacs, experiment, genètica
Científics xinesos van trasplantar el gen humà a macacs i els micos es van fer més intel·ligents: micos, macacs, experiment, genètica

Pel·lícules com Rise of the Planet of the Apes donen pistes atrevides sobre com de perillosa pot ser l’experimentació genètica amb animals i ADN humà.

Però la fantasia és una cosa i la ciència real és una altra, van pensar els científics xinesos i van realitzar els seus experiments trasplantant el gen humà MCPH1 a micos rhesus.

Es creu que aquest gen té un paper molt important en el desenvolupament del cervell humà i els que tenen aquest gen funcionen com haurien de fer-ho millor en les proves de memòria i resposta. I els que tenen mutacions en aquest gen neixen amb microcefàlia (cervell reduït).

Image
Image

L’experiment el van dur a terme investigadors de l’Institut de Zoologia Kunming i de l’Acadèmia de Ciències Xineses en col·laboració amb científics nord-americans de la Universitat de Carolina del Nord. En total, 11 micos rhesus (8 de la primera generació i 3 de la segona generació) van participar en l'experiment. A la primera fase del desenvolupament embrionari, el gen humà MCPH1 es va introduir al seu ADN.

A mesura que els micos van créixer, el seu comportament i la seva resposta en les proves es van comparar amb la d’un grup control de micos rhesus. Va resultar que en micos transgènics la memòria a curt termini estava millor desenvolupada i la reacció era més ràpida.

Quan els científics van estudiar el cervell dels animals d’experimentació, va resultar que els seus teixits cerebrals tenien una estructura alterada de les neurones i que el sistema nerviós tenia la mateixa maduració retardada que la dels humans. Aquest últim es diu neotènia.

La neotènia en el cos humà es manifesta com la preservació de trets juvenils (infantesa) en el cos adult. I aquesta és una de les diferències clau entre els humans i els primats: els humans triguen molt més a formar una xarxa cerebral durant el desenvolupament, motiu pel qual els humans tenen un període més llarg de la infància.

Curiosament, els cervells dels micos experimentals no van augmentar de mida en relació amb els cervells dels micos del grup control. A més, dels 11 micos, només 5 van sobreviure durant l'experiment. No s'especifica el que va morir la resta.

"Els nostres resultats mostren que els primats transgènics ens poden ajudar a respondre a moltes preguntes importants, inclòs el que fa que els humans siguin únics", van dir els autors de l'informe.

Encara de la pel·lícula "L'ascens del planeta dels simis" (2011)

Image
Image

Un informe sobre l'experiment de la mona es va publicar els darrers mesos a la revista científica de Pequín National Science Review. Va ser rebut ambiguament per altres erudits i es van començar de nou els debats sobre ètica científica.

"Simplement aneu al que va passar al Planeta dels Simis", diu Jacqueline Glover, de la Universitat de Colorado, "els humanitzeu i els perjudiqueu. On podrien viure i què farien després? No creeu criatures si no els podeu donar una vida significativa en cap context ".

Larry Baum, de la Universitat de Hong Kong, està convençut que, en aquest cas, el component de ciència ficció és massa exagerat.

"El genoma dels micos rhesus difereix d'un poc per cent del dels humans. Hi ha un munt d'ADN únic que distingeix els humans dels micos i l'estudi només va tocar un dels prop de 20.000 gens. Decidiu si us preocupeu".

Baum també va afegir que l'estudi va demostrar l'antiga teoria que la lenta maduració de les cèl·lules cerebrals era un factor important per augmentar la intel·ligència humana durant l'evolució.

Recomanat: